Els Segadors: Història

Coneix la història i els orígens de l’Himne de Catalunya.

Si comencem pel principi ens hem de remuntar en el temps fins a l’any 1640. Concretament al 7 de juny de 1640, dia conegut històricament com el Corpus de Sang. El xoc que va enfrontar pels carrers de Barcelona a els catalans i les tropes de Felip IV.

És en aquest context que prenen més significat les al·lusions als pagesos, a la terra i a les llibertats que podem trobar en Els Segadors.

També hi ha traces d’un idil·li popular del segle XVII, que havia recollit el filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals.

L’autor de la lletra actual és d’Emili Guanyavents, que l’any 1899 va guanyar un concurs convocat a aquest efecte per la Unió Catalanista, i que va motivar una apassionada polèmica.

La música la va posar l’any 1892 Francesc Alió, que va adaptar la melodia d’una cançó ja existent.

Símbol de Catalunya

Tot i que s’utilitzava amb caràcter oficial des de molt abans, no va ser fins l’any 1993 que es va aprovar la llei de l’Himne Nacional de Catalunya al Parlament. Així consta al DOGC Núm. 1715, del 3 de març de 1993, p. 1584 i alhora al BOE núm. 74, de 27 de març de 1993.

La llei diu el següent:

No hi ha cap mena de dubte, per raons històriques, polítiques i populars, que l’himne de Catalunya és Els segadors. Justament l’any 1992 se celebrà el centenari de l’aparició impresa, per primera vegada, de la versió musical d’Els segadors, en l’edició de l’antològic i importantíssim volum Cansons Populars Catalanas / recollidas y armonisadas per Francisco Alió (1892). A aquesta versió va ser aplicat, l’any 1899, el text d’Emili Guanyavents —que conservava la tornada d’Ernest Moliné—, guanyador del concurs organitzat a tal fi per la revista La Nació Catalana.

Veure LLEI 1/1993, de 25 de febrer, de l’himne nacional de Catalunya en fitxer Pdf.

Els Segadors a l’Estatut

Fins a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 l’himne nacional no constava enlloc. Entre molts dels canvis respecte l’anterior Estaut de 1979 destaquem que en els títols preliminars es fa referència als símbols de Catalunya. Concretament l’article 8 diu el següent.

Article 8. Símbols de Catalunya (Estatut de 2006)

  1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.
  2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
  3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
  4. L’himne de Catalunya és Els segadors. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
  5. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat.

L’himne de Catalunya és un dels símbols que els catalans i catalanes hem adoptat de manera natural, en el sentit que ha estat el poble qui se l’ha fet seu i posteriorment ha estat regulat per les institucions. No va ser el cas d’un dels altres himnes catalans com és el Cant del Poble, proposat pel president Macià en el seu moment i que no van adaptar la societat catalana del moment.