Els altres himnes de Catalunya

Els Segadors és sense cap gènere de dubtes l’himne que el poble ha fet seu com a tal i un dels símbols de la nació catalana. Però això no treu que hi hagi altres composicions musicals que es poden considerar també himnes dels catalans per la seva significació. Començant per la “versió antiga” d’Els Segadors.

També es poden apuntar com a himnes de Catalunya:

El Cant de la Senyera

El Cant de la Senyera va ser creada per esdevenir l’himne de l’Orfeó Català. La melodia és del mestre Lluís Millet, mentre que l’autor del poema és Joan Maragall. Es va escoltar per primer cop a Montserrat l’any 1896, durant la cerimònia de benedicció de la senyera.

Va ésser prohibit per Franco fins l’any 1960. Aquesta data coincideix amb els Fets del Palau (19 de maig), on el públic va alçar-se a cantar l’himne prohibit en presència de ministres del dictador.

És l’himne alternatiu de Catalunya per excel·lència.

El Cant del Poble

Va ser un encàrrec per esdevenir himne oficial de Catalunya en subsitució d’Els Segadors, considerat massa bel·licós.

El Cant del Poble és obra d’Amadeu Vives amb lletra de Josep Maria de Sagarra. Va ser estrenat el dia 18 d’abril de 1931, interpretat per l’Orfeó Català, però no va ser una interpretació reeixida ja que el públic del Palau de la Música va reclamar cantar Els Segadors.

D’aquesta manera l’himne d’Els Segadors va quedar referendat com a himne de Catalunya per decisió popular.

La Santa Espina

La Santa Espina és una sardana que va compondre Enric Morera amb lletra d’Àngel Guimerà i estrenada el 1907. Durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco va ser prohibida.

Com a tal la sardana era un número en el tercer acte d’una obra amb el mateix títol. L’argument de la rondalla gira al voltant de l’amor entre Maria i Gueridó.

I més encara

La llista de peces musicals representatives de la societat catalana es pot ampliar, encara que costaria determinar amb certesa si tenen la significació o la categoria d’himne.

Destaquem les següents:

  • L’estaca de Lluís Llach
  • Què volen aquesta gent? de Maria del Mar bonet i Lluís Serrahima
  • Jo vinc d’un silenci de Raimon