L’emigrant és un dels poemes més estimats de la literatura catalana. Va ser escrit pel sacerdot i poeta Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidriera, 1902), figura central del Romanticisme català i autor de grans obres com L’Atlàntida i Canigó. La música és obra del compositor Amadeu Vives (Collbató, 1871 – Madrid, 1932), que li donà la forma de cançó popular amb la qual ha passat a la posteritat.
L’emigrant
Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d'enyorança es mor.
I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau, jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau!
II
On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat? Mes, ai, mes ai! on trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu.
III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare, no us veuré més! Oh!, si al fossar on jau ma dolça mare, jo el llit tingués! Oh mariners, lo vent que me'n desterra que em fa sofrir! Estic malalt, mes ai! torneu-me a terra, que hi vull morir!
Lletra: Jacint Verdaguer · Música: Amadeu Vives