Cronologia d’Els Segadors: Dates i Fets Clau de l’Himne de Catalunya

L’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, té una de les trajectòries més llargues de qualsevol himne nacional europeu: des de la cançó popular del Corpus de Sang de 1640 fins al reconeixement oficial per llei el 1993, han transcorregut tres segles i mig. Al llarg d’aquest temps, la melodia i la lletra han viscut prohibicions, recuperacions, concursos i moments d’història col·lectiva que han marcat la identitat de Catalunya.

Tres grans períodes estructuren la trajectòria d’Els Segadors: l’origen popular (s. XVII), la recuperació durant la Renaixença (s. XIX) i el reconeixement institucional (s. XX-XXI).

Per aprofundir en el context de cada moment, consulta la història completa d’Els Segadors o la lletra oficial de l’himne.

1640

Guerra dels Segadors

El dia de Corpus de 1640, els segadors que havien baixat a Barcelona per treballar s’alcen contra les tropes del rei Felip IV d’Espanya. La revolta, coneguda com el Corpus de Sang, inspira la cançó popular que tres segles més tard es convertiria en l’himne nacional de Catalunya.

1640
1714

11 de setembre de 1714

L’11 de setembre de 1714 cau Barcelona davant les tropes borbòniques. Els decrets de Nova Planta suprimeixen les institucions catalanes i la llengua queda marginada de l’administració. Durant dècades, la cançó dels Segadors passa a ser una memòria quasi oblidada.

1714
1820

La Renaixença

El moviment cultural de la Renaixença recupera la llengua i les tradicions catalanes. Poetes i folkloristes comencen a recollir cançons populars, creant el context que permetrà rescatar la melodia dels Segadors i convertir-la en símbol nacional.

1820
1882

Francesc Pelai Briz publica Lo Cant dels Segadors

El poeta i folklorista Francesc Pelai Briz publica la cançó dels Segadors a la seva col·lecció Cançons de la Terra amb el títol Lo Cant dels Segadors. És la primera publicació que recull la melodia popular amb aquest nom i li dóna difusió escrita, obrint el camí al concurs de lletra de 1899.

1882
1892

Melodia de Francesc Alió

El músic Francesc Alió harmonitza i arregla la melodia dels Segadors i la inclou al recull Cansons Populars Catalanes. Aquesta versió harmonitzada és la base de totes les interpretacions posteriors de l’himne, inclosa la versió oficial gravada el 1994.

1892
1899

Lletra definitiva d’Emili Guanyavents

La revista La Nació Catalana convoca un concurs per dotar d’una lletra definitiva la melodia dels Segadors. Emili Guanyavents guanya el certamen amb una nova estrofa, i es conserva la tornada original d’Ernest Moliné i Brasés. La combinació resultant és la lletra oficial que es canta fins avui.

1899
1900

Primera versió enregistrada que es conserva

Es realitza el primer enregistrament sonor d’Els Segadors del qual es té constància. El document acústic testimonia com sonava l’himne a l’inici del segle XX, pocs anys després de la fixació definitiva de la lletra per part de Guanyavents.

1900
1931

La Generalitat republicana

Proclamada la Segona República, la Generalitat de Catalunya és restaurada sota la presidència de Francesc Macià. Els Segadors comença a sonar en els actes institucionals de la Generalitat, convertint-se per primera vegada en himne de facto de les institucions catalanes.

1931
1939

El franquisme

El règim franquista prohibeix les manifestacions de la cultura i la llengua catalanes. Els Segadors queda relegat a l’àmbit clandestí, però es manté com a símbol de resistència cultural i nacional durant els gairebé quaranta anys de dictadura.

1939
1976

Primera Diada massiva de la Transició

L’11 de setembre, milers de persones es concentren a Sant Boi de Llobregat en la primera gran manifestació de la Transició. Els Segadors ressona en públic de manera massiva per primera vegada des del franquisme, reafirmant el seu paper de símbol nacional.

1976
1977

Tornada de Tarradellas

El president Josep Tarradellas torna a Catalunya des de l’exili i apareix al balcó de la Generalitat davant una plaça de Sant Jaume plena. La multitud entona Els Segadors en un moment que simbolitza la recuperació de les institucions catalanes.

1977
1980

Primer Parlament de Catalunya restablert

Es celebra la primera sessió del Parlament de Catalunya restablert, elegit en les primeres eleccions autonòmiques. Els Segadors sona en el marc institucional parlamentari, consolidant la seva posició com a himne de les institucions catalanes.

1980
1992

Jocs Olímpics de Barcelona

Durant la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, Els Segadors és escoltat per milions de persones arreu del món. És la primera vegada que l’himne nacional de Catalunya té una projecció internacional d’aquesta magnitud.

1992
1993

Oficialitat: Llei 1/1993

El Parlament de Catalunya aprova la Llei 1/1993, de 25 de febrer, que reconeix Els Segadors com a himne oficial de Catalunya. La llei especifica la lletra completa i les característiques musicals, posant fi a dècades d’ús de facto sense reconeixement legal.

1993
1994

Gravació oficial de l’himne

El Departament de la Presidència de la Generalitat encarrega i publica el registre sonor oficial d’Els Segadors, d’acord amb les especificacions tècniques de la Llei 1/1993. Aquesta gravació és la versió de referència per a tots els actes oficials.

1994
2006

Estatut d’Autonomia de 2006

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 inclou per primera vegada una referència explícita a Els Segadors a l’article 8, dedicat als símbols de Catalunya. L’himne queda reconegut no només per llei ordinària sinó també en la norma institucional bàsica del país.

2006

Preguntes freqüents sobre la cronologia d’Els Segadors

Quan va ser declarat Els Segadors himne oficial de Catalunya?

Els Segadors va ser declarat himne oficial de Catalunya per la Llei 1/1993, de 25 de febrer, aprovada pel Parlament de Catalunya. Tot i això, la cançó ja s’usava com a símbol nacional de facto des de molt abans: la Generalitat republicana l’any 1931, i de manera massiva des de la Transició democràtica.

Quin és l’esdeveniment històric que inspira la lletra d’Els Segadors?

La lletra d’Els Segadors fa referència a la revolta del Corpus de Sang de 1640, quan els segadors que havien baixat a Barcelona per treballar s’alcen contra les tropes del rei Felip IV d’Espanya. La tornada «Bon cop de falç!» remet directament a les eines dels segadors rebels.

Qui va escriure la lletra definitiva d’Els Segadors i quan?

Emili Guanyavents va escriure la lletra definitiva l’any 1899, en guanyar el concurs convocat per la revista La Nació Catalana. Es va conservar la tornada original d’Ernest Moliné i Brasés. La melodia havia estat harmonitzada prèviament per Francesc Alió el 1892.

Per què Els Segadors va estar prohibit durant el franquisme?

La dictadura franquista (1939–1975) va prohibir les manifestacions de la cultura i la llengua catalanes, inclosos els símbols nacionals. Els Segadors va quedar relegat a l’àmbit clandestí i privat, però es va mantenir com a símbol de resistència cultural i nacional durant els gairebé quaranta anys de dictadura.

Quants anys fa que Els Segadors és l’himne oficial de Catalunya?

Els Segadors és himne oficial de Catalunya des del 1993, quan el Parlament va aprovar la Llei 1/1993. El 2026 se celebren 33 anys del reconeixement legal, tot i que la cançó s’usava com a himne de facto des de molt abans.

Quina és la diferència entre la versió antiga i la versió oficial d’Els Segadors?

La versió original del s. XVII era una cançó popular amb una lletra diferent de l’actual. La versió oficial combina la tornada d’Ernest Moliné i Brasés (recuperada de la tradició oral) amb l’estrofa escrita per Emili Guanyavents el 1899. La melodia va ser harmonitzada per Francesc Alió el 1892 a partir de la melodia popular tradicional. Consulta la lletra completa d’Els Segadors per veure les dues versions.

Vols saber-ne més? Llegeix la història completa d’Els Segadors o descarrega l’himne en format Mp3.